Són raons fonamentades i ben certes, però que no necessàriament i de manera inequívoca han de portar a la conclusió de l'abstenció. És més són raons fonamentdes i ben certes que no necessàriament i de manera inequívoca han de portar a una organització política revolucionària d'esquerres a la conclusióde no participar en aquest circ. Com ja va postular el clàssic dels clàssics l'any 1932 si aspirem a fer la revolució no podem deixar de banda les eines que la classe dominant fa servir per crear hegemonia de pensament i per legitimitzar el seu domini i opressió.
Després de quasi 80 anys i de que el poder mediàtic hagi intentat convertir aquesta afirmació en un dogma utòpic. Els símils són claríssims en la nostra situació actual: la revolució podria ésser quelcom tant simple com una reforma democràtica tendint a la democràcia participativa, o una reforma fiscal profunda evitant la creació de lobbies de pressió als governs del poble; i la classe dominant? l'enemiga d'aquestes propostes? Els famosos mercats financers, els poderosos, els més rics... I els seus aliats, sinó recordem les declaracions del president de la CEOE "los borradores de programas de PSOE, PP, CiU, PNV y UPyD «no suenan mal» y «van en la línea de lo que pedimos»" )
I l'hegemonia de pensament? Aquí rau el punt més important i que ens ha de portar a no quedar-nos a casa el 20N i votar, no votar-los a ells, però votar. La mateixa raó que ens ha de portar a tots i a totes les que ens considerem revolucionàries en major o menor mesura a reclamar participar en aquest circ. Per què? Doncs perquè hem de tocar de peus a terra i adonar-nos que estem perdent, que no avancem cap a la revolució que tenim al cap... Ben el contrari, cada dia hi ha més aturades, cada dia hi més desnonaments, cada dia hi ha més policia i menys educació, cada dia tenim pitjor sanitat...I això, tot això és degut a que la majoria de la població es creu les seves mentides, es creu les seves mentides perquè surten per la tele dient que són ministres de "nosequè" i que les coses s'han de fer així pel bé comú. Dia a dia utilitzen la seva posició pública per legitimitzar, amb els recursos econòmics de tots i totes, l'actual STATUS QUO (aquell que uns pocs viuen millor que els reis i la resta perdem tot el dia el cul per no arribar a final de més).
Si els pocs i les poques revolucionàries que encara quedem no participem en les eleccions burgeses de manera organitzativa (partits polítics i coalicions) i/o estem contribuïnt al seu objectiu. El que volen és que els i les poques revolucionàries que encara quedem, ens quedem a casa el 20N enfadats, és exactament el que volen!!!! És la seva estratègia, són els seus mitjans de comunicació els mateixos que provoquen l'estat de desafacció política que regna actualment.
Per tant, per mi quedar-se a casa el dia 20-N és estar servint a la ruta i estratègia política marcada pels nostres enemics que ara sí diré pel seu nom: BURGESIA FINANCERA.
Perquè recorda... els de dretes sempre seran de dretes i ells sí que aniran a votar:
És pot ser més simplista?
ResponEliminaQuan negues la crítica anticapitalista al sistema electoral, que estàs sent, hipòcrita, o ignorant??
O et falta formació, o et falta honestitat.
Potser simplement mal comunicador o tu mal lector, ja que en cap moment estic negant cap crítica anticapitalista al sistema electoral.
ResponEliminaSuposo que no hauràs llegit tot l'article i no hauràs arribat a:
"la revolució podria ésser quelcom tant simple com una reforma democràtica tendint a la democràcia participativa"
I l'anàlisi tèoric que intento exposar no és meu, és d'un tal Lenin... Que diria que ni li faltava formació ni era un ignorant.