OPERA CERN: Perquè és tant impactant la possibilitat que els neutrins vagin més ràpid que la llum?

Sense entrar en valoracions sobre si ens trobem davant d'una revolució científica o davant d'algun o alguna investigadora que l'ha liat en algun càlcul o té molt sentit de l'humor, intentaré explicar de forma breu i senzilla una mica el perquè seria tant revolucinàri, tant important, tant inspirador o tant desastrós que realment els neutrins puguessin viatjar més ràpid que la llum.

Albert Einstein i la seva teoria de la Relativitat.

Albert Einstein, l'any 1925, va realitzar dos dels postulats més importants de la història de la ciència. Va definir que tots els cossos que es mouen a velocitats constants diferents veuen les lleis de la física de la mateixa manera i que a tots aquests cossos mesuren el mateix valor de la velocitat de la llum. En termes terrenals, això vol dir que vagis a la velocitat que vagis, no podràs atrapar mai la llum que surt d'una llenterna fixa a terra, és més, sempre veuràs que s'allunya de tu a la mateixa velocitat.

Un cop establerts aquests 2 postulats i després d'unes quantes equacions matemàtiques és fàcil arribar a unes expressions que es coneixen com les transformacions de Lorentz. La interpratació d'aquestes i els jocs de mans que es poden fer amb elles porten a tota la màgia de la coneguda Teoria de la Relativitat Especial: estem parlant de dilatació temporal, contracció de longituds, variació de la massa dels cossos, etc.

Un cop concretades aquestes equacions i cuinant-les una miqueta més s'arriba a la conclusió que no només tots els cossos que es mouen a velocitat constant mesuren la mateixa velocitat per la llum, si no que aquests cossos MAI podran arribar a una velocitat superior a la de llum. La velocitat màxima és la de la llum i només els cossos amb massa igual a zero corren a aquesta velocitat. Així, si de cop ens trobem amb unes partícules molt cabrones que sí són capaces de trencar aquest llindar...

Abans d'entrar en el merder que implicaria que els neutrins decidicin fer la guitza a Albert Einstein, cal esmentar (i haureu de creure en la paraula de la comunitat científic) que hi ha hagut experiments durant el passat segle que només es poden explicar si aquestes lleis de la física que es deriven dels postulats d'Albert Einstein són certes (si cal una futura entrada al bloc pot centrar-se en aquest tema).

Tot el que s'ha desenvolupat entorn la teoria de la Relativitat Especial.

El merder arriba doncs quan fem un repàs de la Física Moderna que s'ha desenvolupat després d'Albert Einstein. No només de la teoria de la Relativitat Especial, sinó també de la Teoria de la Relativitat General que ell mateix desenvolupa extrapolant la primera i introduïnt la força gravitatòria.

Ens trobem amb que pràcticament TOTA la Física teòria moderna (és a dir de descripció de la realitat) parteix o utilitza en algun moment o altre la Relativitat Especial (o General). Estem parlant de la Física de Partícules i el seu intent famós d'evolució Teoria de les Cordes, de la Cosmologia (descripció de l'Univers), de la teoria Quàntica de Camps (que ens serveix per treballar amb àtoms i, nuclis, partícules i llum tot alhora)... Així, sense una velocitat de la llum màxima i constant totes aquestes teories i camps de la física que han aconseguit èxits teòrics indubtables i comprovadíssims, estarien partint d'un marc teòric erroni.

Potser tot això sembla molt llunyà i molt prescindible, però no acaba aquí i us posaré un exemple concret: els GPS. Els GPS que utilitzem als nostres vehicles són capaços de triangula la nostra posició instantàniament utilitzant uns satèl·lits que orbiten la Terra, doncs bé sense Teoria de la Relativitat General (és a dir, indirectament sense una velocitat de la llum màxima i constant), no hauríem estat capaços de dissenyar aquest sistema de seguiment i tots els GPS de la Terra funcionarien malament.

I si realment els neutrins van més ràpid que la llum?

Si realment ens trobéssim en aquest escenari, si l'experiment OPERA no tingués cap error encara no localitzat hauríem d'acceptar que la teoria de la Relativitat és errònia. Hauríem aconseguit explicar i desenvolupar tot un segla de Física basats en una teoria falaç. Però...

Això vol dir que hauríem de tirar-ho tot a la paperera?

Probablement no... Ja que per exemple seguim fabricant els cotxes i les cases basats el lleis de Newton!!

Jo no sé si prefereixo que la mesura de OPERA sigui correcta i tinguin errors sistemàtics no trobats... I tu?

Comunicat de la CJC-Joventut Comunista de Catalunya en motiu de la Diada Nacional de Catalunya

En el procés de construcció nacional de Catalunya, els i les comunistes expressem la nostra posició davant la situació actual.

El projecte dels comunistes de Catalunya: El catalanisme popular.

1. Catalunya és una nació sense Estat. La sobirania de Catalunya resideix en el poble català que té la legitimitat, el dret i el deure de decidir el seu futur sense tuteles ni limitacions de cap mena. Els i les comunistes tenim molt clar aquesta situació i continuarem lluitant per aconseguir més drets nacionals i socials. Uns drets que inclouen el dret a disposar d'un Estat propi reconegut internacionalment i el dret a federar-nos lliurament amb altres nacions, si així ho desitgem sobiranament.

El dret a l'autodeterminació de la Nació, és a dir, la seva capacitat de decidir voluntàriament a cada instant el seu futur, és un dret inalienable de les nacions i els pobles; un dret col·lectiu i expressió de la democràcia.

2. Els comunistes de Catalunya considerem que la construcció nacional des de la perspectiva de progrés i internacionalisme són complementaris i estan relacionats. El nostre projecte de transformació socialista té ben present que l'emancipació nacional i social són dues cares de la mateixa lluita. L'internacionalisme solidari que caracteritza els i les comunistes no és contradictori amb la lluita pels drets nacionals dels pobles, sinó que és un element bàsic dels principis internacionalistes.

3. L’ofensiva de l’oligarquia financera a través del neoliberalisme a Europa i del neofranquisme a Espanya ha de ser contrarestada mitjançant la unitat de les classes populars catalanes, evitant les pràctiques i discursos que pretenen dividir-les en funció de la seva adscripció nacional. Reivindicar la nació com a expressió cohesionadora de la classe treballadora. És català qui viu i treballa a Catalunya, i per això denunciem els falsos debats que alimenten les burgesies catalana i espanyola pels seus interessos.

Tots els intents dels sectors més reaccionaris, tant catalans com espanyols, de dividir les capes populars i la classe treballadora catalana mitjançant el racisme, la xenofòbia, el xovinisme, etc., tindran la nostra contundent oposició.

Cal la unitat de la joventut de Catalunya

La Diada de Catalunya arriba després de la reforma antidemocràtica i neoliberal de la Constitució espanyola. Antidemocràtica perquè s’ha fet a corre-cuita sota els dictats dels mercats, d'esquenes a la ciutadania, obviant el dret fonamental a la participació política, negant-li el referèndum vinculant que s'ha reclamat des dels carrers. Neoliberal, perquè obliga a que la sortida a qualsevol crisi capitalista passi per polítiques retrògrades de retallades socials i ofegant les classes més desafavorides, prohibint les polítiques de foment del treball i la investigació amb diners públics. Com sempre, privatitzen els beneficis i socialitzen les pèrdues. I ara és constitucional!

Així, mentre veiem que a l’estat les polítiques es pensen només pel benefici d’uns pocs, a Catalunya estem arribant al súmmum del neoliberalisme. Convergència i Unió, després de guanyar unes eleccions utilitzant la bandera del catalanisme, està desenvolupant un seguit de polítiques econòmicosocials que afavoreixen només els interessos de sectors minoritaris de la població catalana, aliats de l’oligarquia espanyola més reaccionària, formant una coalició encoberta amb l’espanyolisme neofranquista del PP. CiU no fa res més que atacar, dia rere dia, els drets del poble de Catalunya i, per tant, del catalanisme popular.

Per si no n'hi hagués prou, acabem de patir un nou atac ferotge d’aquesta burgesia espanyola centralista, amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre el model educatiu de Catalunya i la immersió lingüística. Un model educatiu que en els darrers anys ha aconseguit normalitzar progressivament el català a Catalunya, alçant el català al nivell de llengua nacional i popular, arribant molt més lluny que altres nacions de l'Estat com Galícia o el País Vasc. Cal, doncs, defensar la immersió lingüística com a única garantia del manteniment de la cohesió social i la cultura del país. Cal lluitar tant contra la burgesia espanyola especuladora i autoritària, que atempta sistemàticament contra la cultura del poble de Catalunya, com contra els sectors de la burgesia catalana que no dubten a retallar els nostres drets i pot utilitzar aquesta sentència per promoure una segregació classista entre catalanoparlants i castellanoparlants. El nostre sistema educatiu ens ha costat molt d'aconseguir i els seus èxits socials són inqüestionables. La classe treballadora i les capes populars hem de fer front comú per a mantenir-lo, assegurant que el català seguirà sent la llengua vehicular del nostre ensenyament.

Per tot plegat, necessitem un 11 de setembre d'unitat entre els amplis sectors de la joventut catalana, que volen conquerir més drets socials i nacionals. Ara més que mai, tot català que viu, estudia i treballa a Catalunya és indispensable!

Socialisme i autodeterminació !

Barcelona, 11 de setembre del 2011

CJC – Joventut Comunista de Catalunya

La llibertat de premsa a Espanya - Manipulació de la informació a Público

Avui no he agafat el llibre per llegir en el trajecte de metro, ja que aquesta tarda toca manifestació directe desde la feina i volia portar el mínim pes possible, així que he decidit comprar-me un diari. Acostumo a comprar-me el SPORT perquè em posen molt nerviós tots els diaris d'informació general amb les seves mentides i els seus punts de vista sempre en favor del status quo i al menys SPORT és pur vici culer i fa descansar neurones.

Tot i així, he decidit que avui donava un vot de confiança a PÚBLICO que últimament està fotent molta canya al PPSOE. He quedat prou satisfet amb la descripció del panorama polític espanyol actualment (reforma constitució, sentència TC, precampanya, EQUO, IU, etc.) fins la pàgina 6 on m'he trobat aquesta bogeria: Criminales Damas de Blanco.

Perquè dic que és una bajenada? Doncs perquè amb algo més de 100 caràcters és capaç de repetir tots els tòpics sobre Cuba i el seu sistema repressiu sense contrarrestar ni citar cap tipus d'informació, a sí perdoneu, ha citat la repressió que reben las Damas de Blanco. Aquí ha sigut on jo he petat!! Per 2 motius:

1- En l'article parla de les Damas de Blanco com el 15M de torn a Cuba, però resulta que les Damas de Blanco no són una oposició real i multitodinària del poble cubà, les Damas de Blanco estan financiades per la CIA per poder crear una opinió contrarrevolucionària fora les fronteres de Cuba. Així, com en l'article la prensa internacional pot utilitzar-ho per dir el que els passi pel cap sobre Cuba. I no m'ho estic inventant, els escèptics mireu aquest documental, ben explícit.

2- El cabró de Manuel Saco (autor de l'article) parla de la repressió soferta per aquestes, però repressió de què? Reto a algú que aconsegueixi alguna notícia d'empressonaments o maltractaments d'alguna de les seves membres, el que jo he trobat i buscant a les fonts contrarrevolucionàries és que hi ha hagut tensió en dues manifestacions fetes ahir a dues províncies, mentre en una tercera (que resulta que és la Habana!) no va passar pas res. Però repressió d'Estat no!! Enfrontaments entre les Damas de Blanco i civils que les increpaven per contrarrevolucionàries, no pas policia de l'estat!! Vaja, igual que la repressió que patim el 15M si fa no fa.

Així que anem el tema, segons diu l'article d'en Saco, a Cuba no hi ha llibertat d'expressió i de premsa. Però jo em pregunto com té pebrots de dir això els sotsdirector de la públicació més "d'esquerra" de les macropublicacions espanyoles alhora que està manipulant vilment la informació sobre un país extern a les fronteres d'Espanya amb l'objectiu de desacreditar els moviments comunistes dins les fronteres? On està la llibertat de premsa espanyola? Que el més ric escull que és el que es publica?


Doncs perdoneu però jo prefereixo la llibertat de premsa cubana on són els representants del poble qui escullen la línia editorial.


La conclusió: el proper dia que per la tarda hi hagi mani i no agafi el llibre em compraré el SPORT.

FOTO: Carlos Serpa, infiltrat en les Damas de Blanco