22.11.11

Els que no els vam votar

Quina casualitat dos dies després de les eleccions!! Perquè no ho va dir divendres passat?

http://www.ara.cat/politica/mesures-Mas-estalviar-milions_0_595740604.html

Ara que la cosa té conya perquè els "mileuristes" que no som funcionaris però pa les males si que estem considerats empleats públics (léase becaris), que paguem Aigua, que paguem transports públics, que paguem matrícules universitàries (o matrícules de doctorat en el nostre cas, que paguem per treballar!!) i que desgraciadament també ens posem malalts i "hem d'abusar" de medicaments de tant en tant, som els que pringarem i ELS QUE NO ELS VAM VOTAR.
Sort que el nostre president intentarà no aplicar l'impost de patrimonis! A no...

Que no tenim un duro!!

  
Perquè els nostres pares...

en el millor dels casos són empleats públics, que paguen Aigua, que paguen transports públics i gasolina, que paguen matrícules universitàries dels nostres germans i que desgraciadament es posen malalts encara més sovint i "han d'abusar" de medicaments de tant en tant...

TAMPOC ELS VAN VOTAR I TAMPOC TENEN UN DURO

 

8.11.11

Perquè s'ha de votar el 20N (o la raó de participar a les eleccions burgeses)

Òbviament aquests dies es parla moltíssim de les eleccions generals que tenim d'aquí dues setmanes i m'agradaria fer dues entrades en el bloc els propers dies: la segona intentaré justificar perquè votaré a ICV-EUiA-IU i la d'avui és una reflexió dirigida a aquelles persones que diuen allò de que ells no volen votar perquè volen fer una abstenció activa, perquè diuen que no els agrada com funciona la democràcia en aquest país, perquè no volen participar al circ electoral, etc.

Són raons fonamentades i ben certes, però que no necessàriament i de manera inequívoca han de portar a la conclusió de l'abstenció. És més són raons fonamentdes i ben certes que no necessàriament i de manera inequívoca han de portar a una organització política revolucionària d'esquerres a la conclusióde no participar en aquest circ. Com ja va postular el clàssic dels clàssics l'any 1932 si aspirem a fer la revolució  no podem deixar de banda les eines que la classe dominant fa servir per crear hegemonia de pensament i per legitimitzar el seu domini i opressió.

Després de quasi 80 anys i de que el poder mediàtic hagi intentat convertir aquesta afirmació en un dogma utòpic. Els símils són claríssims en la nostra situació actual: la revolució podria ésser quelcom tant simple com una reforma democràtica tendint a la democràcia participativa, o una reforma fiscal profunda evitant la creació de lobbies de pressió als governs del poble; i la classe dominant? l'enemiga d'aquestes propostes? Els famosos mercats financers, els poderosos, els més rics... I els seus aliats, sinó recordem les declaracions del president de la CEOE "los borradores de programas de PSOE, PP, CiU, PNV y UPyD «no suenan mal» y «van en la línea de lo que pedimos»" )

I l'hegemonia de pensament? Aquí rau el punt més important i que ens ha de portar a no quedar-nos a casa el 20N i votar, no votar-los a ells, però votar. La mateixa raó que ens ha de portar a tots i a totes les que ens considerem revolucionàries en major o menor mesura a reclamar participar en aquest circ. Per què? Doncs perquè hem de tocar de peus a terra i adonar-nos que estem perdent, que no avancem cap a la revolució que tenim al cap... Ben el contrari, cada dia hi ha més aturades, cada dia hi més desnonaments, cada dia hi ha més policia i menys educació, cada dia tenim pitjor sanitat...

I això, tot això és degut a que la majoria de la població es creu les seves mentides, es creu les seves mentides perquè surten per la tele dient que són ministres de "nosequè" i que les coses s'han de fer així pel bé comú. Dia a dia utilitzen la seva posició pública per legitimitzar, amb els recursos econòmics de tots i totes, l'actual STATUS QUO (aquell que uns pocs viuen millor que els reis i la resta perdem tot el dia el cul per no arribar a final de més).

Si els pocs i les poques revolucionàries que encara quedem no participem en les eleccions burgeses de manera organitzativa (partits polítics i coalicions) i/o estem contribuïnt al seu objectiu. El que volen és que els i les poques revolucionàries que encara quedem, ens quedem a casa el 20N enfadats, és exactament el que volen!!!! És la seva estratègia, són els seus mitjans de comunicació els mateixos que provoquen l'estat de desafacció política que regna actualment.

Per tant, per mi quedar-se a casa el dia 20-N és estar servint a la ruta i estratègia política marcada pels nostres enemics que ara sí diré pel seu nom: BURGESIA FINANCERA.

Perquè recorda... els de dretes sempre seran de dretes i ells sí que aniran a votar:

2.11.11

El Comunisme no és només una utopia del segle passat.

Dilluns vaig anar al cine a veure "La voz dormida", un gran pel·lícula que recomano moltíssim a tothom.

Bé, a banda de les reflexions antibel·licistes que qualsevol pel·lícula sobre la guerra civil o la postguerra porten, m'agradaria parlar una mica de la part més ideològica i política.

En aquesta pel·lícula, mostra la repressió que van rebre els militants/simpatitzants/persones_que_passaven_per_allà del Partit Comunista els primers anys de la dictadura franquista (quasi 5000 militants del partit assassinats a Madrid). Com van intentar acabar amb una corrent ideològica i alternativa al imperialisme que es començava a desenvolupar a partir del capitalisme canníbal a principis de segle. I ho van fer a base d'assassinats, afusellaments, amenaçes, prohibicions, violacions... en una sola paraula: genocidi.

Un genocidi que no ha estat reconegut internacionalment, tots sabem que la transició espanyola no ha anat com havia d'anar i les coses encara ara no s'han dit pel seu nom. Un genocidi d'idees, pensadors i pensadores: comunistes, anarquistes, socialistes, independentistes... en general qualsevol persona que anés en contra la corrent majoritària dels païssos dominadors. Sí, sí, qualsevol persona que anés en contra l'esquema capitalista, no només els antifeixistes. Franco era un dictador totalitari i feixista, però no ho oblidem, també capitalista fins la mèdula.

Doncs bé en aquest context, avui en dia trobo molt poc reflectives les següents afirmacions ben corrents aquests dies a casa nostra i arreu d'Europa:
  1. El Comunisme és una utopia del segle passat que és irrealitzable: El comunisme a Catalunya i a Espanya no està mort, el comunisme el van intentar assassinar i fer oblidar els feixistes a càrreg del desgraciat d'en Franco. Ells van intentar fer-nos creure que el comunisme era l'infern, que era una droga dolenta. I els haurem de fer cas? A sobre hem de callar?
  2. El 20N no votaré perquè he perdut la confiança en els polítics: Si el 20N no votes, gràcies a tu i a tots els que fareu el mateix el 20N tornaran a guanyar aquells que assassinen idees a la pel·lícula "La voz dormida". Perquè el PP són els fills i els nets d'aquests feixistes asquerosos i el PP seguiran assassinant idees (a la manera del s. XXI, però seguiran). I el PP guanya quan hi ha abstenció, perquè com diria l'estimat Rubianes los fachas siempre seran fachas i els seus votants són sempre els mateixos.
Entenc que PPSOE ha traït els seus principis, però recordem, tinguem memòria històrica i mirem qui va defensar la Segona República, perquè els fills i els nets d'aquests també ens presentem el 20N. Ens presentem amb noms extranys IU-EUiA-ICV, però seguim essent els mateixos. Amb un nom diferent per evitar afirmacions tipus el punt 1, però al cap i a la fi els mateixos.

Acabo amb la frase final de la pel·lícula, que insisteixo us recomano fervenment!

"Porque aquella maldita guerra y todo lo que vino después nunca tendría que haber ocurrido"