Bé, a banda de les reflexions antibel·licistes que qualsevol pel·lícula sobre la guerra civil o la postguerra porten, m'agradaria parlar una mica de la part més ideològica i política.
En aquesta pel·lícula, mostra la repressió que van rebre els militants/simpatitzants/persones_que_passaven_per_allà del Partit Comunista els primers anys de la dictadura franquista (quasi 5000 militants del partit assassinats a Madrid). Com van intentar acabar amb una corrent ideològica i alternativa al imperialisme que es començava a desenvolupar a partir del capitalisme canníbal a principis de segle. I ho van fer a base d'assassinats, afusellaments, amenaçes, prohibicions, violacions... en una sola paraula: genocidi.
Un genocidi que no ha estat reconegut internacionalment, tots sabem que la transició espanyola no ha anat com havia d'anar i les coses encara ara no s'han dit pel seu nom. Un genocidi d'idees, pensadors i pensadores: comunistes, anarquistes, socialistes, independentistes... en general qualsevol persona que anés en contra la corrent majoritària dels païssos dominadors. Sí, sí, qualsevol persona que anés en contra l'esquema capitalista, no només els antifeixistes. Franco era un dictador totalitari i feixista, però no ho oblidem, també capitalista fins la mèdula.
Doncs bé en aquest context, avui en dia trobo molt poc reflectives les següents afirmacions ben corrents aquests dies a casa nostra i arreu d'Europa:
- El Comunisme és una utopia del segle passat que és irrealitzable: El comunisme a Catalunya i a Espanya no està mort, el comunisme el van intentar assassinar i fer oblidar els feixistes a càrreg del desgraciat d'en Franco. Ells van intentar fer-nos creure que el comunisme era l'infern, que era una droga dolenta. I els haurem de fer cas? A sobre hem de callar?
- El 20N no votaré perquè he perdut la confiança en els polítics: Si el 20N no votes, gràcies a tu i a tots els que fareu el mateix el 20N tornaran a guanyar aquells que assassinen idees a la pel·lícula "La voz dormida". Perquè el PP són els fills i els nets d'aquests feixistes asquerosos i el PP seguiran assassinant idees (a la manera del s. XXI, però seguiran). I el PP guanya quan hi ha abstenció, perquè com diria l'estimat Rubianes los fachas siempre seran fachas i els seus votants són sempre els mateixos.
Acabo amb la frase final de la pel·lícula, que insisteixo us recomano fervenment!
"Porque aquella maldita guerra y todo lo que vino después nunca tendría que haber ocurrido"
Força interessant. La lluita de classes segueix present tot i que no surti a la premsa diària.
ResponEliminaSeguim sent els mateixos, sí. Però tanta escissió i modernització ens ha portat a perdre molta força. Molts dels que van ser els nostres camarades ara recolzen l'imperialisme de l'OTAN. Això ha de ser motiu de reflexió a la meva forma de veure. (Ja queden lluny els 21 diputats de l'IU de Julio Anguita).
Jo crec que la història d'Espanya no té racionalitat possible sense el terme "consciència de classe", valor que és va recuperar durant la segona República i que varem perdre als passadissos de la Moncloa cap a l'any 78.
És indispensable recuperar-la i un bon resultat al 20N seria un pas de que ho estem aconseguint.
Felicitats per l'article i Salut;
Albert Medina