El Front d'Esquerres
La idea de la unitat de les esquerres al s.XXI té com a punt central i bàsic la transformació del capitalisme, la no acceptació d'aquest sistema injust i antidemocràtic. Aquesta idea pren diferents noms segons el punt de l'espectre que mirem: anticapitalista, ecosocialista, esquerra transformadora, etc. És molt important ser conscients d'això, perquè en la societat actual de la informació i després de tots els aconteixements històrico-polítics del s.XX, el Partit Comunista ja no és el front de masses i no hi ha cap partit que hagi ocupat el seu lloc. Avui en dia inevitablement l'esquerra és plural i això ho hem d'assumir, unitat sí però uniformitat no.
Cal també diferenciar entre el que podríem anomenar "pactes" de l'esquerra i front d'esquerres. El Front d'Esquerres ha d'estar inevitablement en contra del sistema capitalista de producció i especulació i es composa per sectors socialistes, comunistes, trotskistes, ecologistes, feministes, animalistes, etc. Tot i així, en situacions concretes, pel bé de la classe treballadora i per avançar cap a la transformació del Capitalisme, sovint cal pactar amb sectors de l'esquerra socialdemòcrata, essent conscients que aquests pactes són una passa cap al punt de partida de la superació del capitalisme, no formen part de la superació en sí.
Òbviament dins d'aquests pactes hi trobem el govern "Tripartit", on la coalició ICV-EUiA vam cedir molt terreny ideològic per tal de poder canviar el curs de la història política a Catalunya i fer trontollar per primer cop en 20 anys l'hegemonia de Convergència i Unió. Això ens va portar moltes contradiccions, però també vam aconseguir fer entrar l'esquerra i la possibilitat de fer polítiques socials en el panorama polític català. Avui el paradigma ha canviat a Catalunya, a Espanya i Europa, la socialdemocràcia està en crisi per la seva incapacitat de fer front al neoliberalisme i la ciutadania està mostrant el seu suport creixent a projectes unitaris de l'esquerra transformadora: Front de Gauche, Anova, IU a l'estat i sobretot... Bildu i Syriza.
Estem en un moment en que hem de ser valents i atrevits, hem de buscar guanyar les eleccions no simplement entrar al Parlament o ser l'ombra del PSC-PSOE, hem vist com a Grècia i a Euskadi han estat a punt d'aconseguir-ho. És indubtable que avui en dia ICV-EUiA no representa aquest espai unequívocament, però també ho és que representa la part més gran d'aquest espai (institucionalment, al moviment obrer i veïnal, presència al moviment estudiantil, als moviments socials com la PAH i iaioflautas, a les plataformes contra retallades, als moviments populars..) i que és el sector de l'esquerra transformadora amb més voluntat d'unitat. Per tant ICV-EUiA tenim la responsabilitat històrica de transformar la nostra coalició i ampliar-la per esdevenir el nou PSUC o la nova Syriza Catalana.
Per acabar aquest punt constatar i recordar que la unitat no serà de cúpules ni d'activitat parlamentària, la unitat la farem tots i totes nosaltres desde la base, treballant dia a dia al moviment estudiantil, als casals populars, als moviments socials colze a colze... Tampoc serà una suma de sigles, sinó de persones!
Perquè no votar CiU
No m'extenc simplement, perquè la llista electoral de CiU (o PP) és aquesta de la imatge.
A més a més... això del referèndum i l'Estat Propi, ja ho veurem. Com diria aquell "si no lo veo no lo creo".
Perquè PSC-PSOE i ERC no són una bona alternativa d'esquerres
Com ja he comentat, amb el tripartit ICV-EUiA perseguia l'objectiu d'un pacte per derrotar l'enemic neoliberal utilitzant una figura de líder nacional com la de Pascual Maragall. En els primers anys es va aconseguir canviar el rumb de moltes polítiques i es van aconseguir els avenços més grans en matèria nacional de tota la democràcia. Després va arribar la crisi del Capitalisme, la crisi del PSC i els atacs mediàtics de CiU.
El tripartit va fracasar en la segona legislatura perquè el PSC no va saber i no està sabent entendre el canvi de paradigma internacional. Ja no es pot anar a mitjes tintes, no es pot ser amable amb els especuladors i tenir por a l'hora de fer polítiques d'esquerres, cada cop està més clar que cal una banca pública, que calen impostos de patrimoni forts, que cal vivenda pública i que la sanitat privada és un crim. El PSC i la socialdemocràcia europea en general estan fracassant en defensar el seu estat del Benestar, perquè aquest sempre ha estat un miratge que en el sistema capitalista tenia els dies comptats. A més a més, a nivell català s'aferren a una clau roent per defensar la unitat d'Espanya negant el dret a decidir del poble català. L'opció federalista ha de ser una possibilitat que els i les catalanes puguem triar en el procés d'Autodeterminació de Catalunya, però mai una imposició! Decidim que volem un Estat Propi, decidim com ens volem relacionar amb Espanya i Europa i decidim si volem un estat Capitalista o un estat Social.
Finalment, ERC està deixant de banda definitivament el seu independentisme revolucionari i el substitueix a marxes forçades per un nacionalisme identitari. Companyes, per Catalunya no s'hi val tot i encara que sembli que ERC estigui recuperant el camí de la defensa de la nostra terra és de nou un miratge, ERC acabarà claudicant amb totes les polítiques neoliberals i salvatges de CiU per la possibilitat remota de la convocatòria d'una consulta, que ja veurem si se celebra o no.
ICV-EUiA sí que representa l'Alternativa, no té por en dir que si guanyem les eleccions no pagarem aquest deute il·legítim i que maxacarem a les grans fortunes amb impostos! No tenim por en demanar una banca pública i habitatge públic! Volem una Sanitat i una Educació exclusivament pública i d'alta qualitat! I... volem un Estat per Catalunya, però un Estat del 99% i internacionalista. Jo vull poder decidir si em federo o em confedero amb la resta de pobles de l'Estat Espanyol i d'Europa i vull poder decidir si és un estat pel poble o pels poderosos.
ICV-EUiA porta 2 anys i aquestes dues setmanes de campanya demostrant que representa l'oposició única i real a CiU.
Perquè no la CUP
Aquí arriba el punt més conflictiu que m'agradaria no haver d'incloure, perquè segons tot el que he argumentat fins ara, per mi no té sentit que el #25N la CUP i ICV-EUiA siguin dues candidatures diferents.
El naixement de la CUP ve indubtablement motivat per les coses que ICV-EUiA hem fet malament. Sí, sí, ICV i EUiA, no només ICV. Sovint no hem sabut gestionar bé la comunicació interna i externa entre les que estàvem al carrer i les que eren al Parlament. D'altra banda, tampoc hem solucionat certes errades com ara la imatge de campanya i la imatge mediàtica. En aquest punt crec que ens hem de treure el barret davant la CUP i n'hem d'aprendre! ICV-EUiA som molts i moltes, persones, organitzacions i moviments i la imatge de la coalició no es pot limitar a una personalitat com en Joan Herrera.
Ara bé, la CUP també ha d'aprendre molt de nosaltres i part de la seva gent ha de meditar la seva actitud pel bé del conjunt de la classe treballadora, que demana un projecte transformador. Desde la meva humil opinió algunes d'aquestes coses són:
- Manca argumentació i anàlisi teòrico-polític, massa tendència al movimentisme i a la imatge mediàtica i social del seu moviment. ICV-EUiA té un discurs més sòlid, una estratègia més clara i un projecte d'hegemonia social més consitent.
- Manca d'humilitat i de vocació d'unitat. Massa sovint centren els seus discursos en desacreditar la resta de l'esquerra, de moviments o de sindicats que no són ells mateixos en comptes de centrar-se en l'enemic real de la lluita de classes. Sobretot cert sectors de l'EI (part de la CUP) sovint són reacis a participar en espais unitari (PMDUP, Ass. de veïns...) creant les seves plataformes paral·leles.
- Manca d'objectius clars i precisos. És molt senzill parlar desde fora del parlament o fins i tot des de la oposició. Catalunya necessita Alternatives i aquestes passen (sumades a moviment i mobilització ciutadana) per aspirar a guanyar unes eleccions parlamentàries, la qual cosa comportarà moltes contradiccions i menjar-se molts sapos. La CUP ha d'estar disposada a això.
- Manca de tradició i experiència política. Està bé que siguin una crítica i una esmena a l'esquerra tradicional, però no poden menystenir-la i han de ser conscients que sense l'esquerra tradicional tampoc es pot arribar gaire lluny.
I espero algun dia veure una nova força política a Catalunya que aspiri a guanyar les eleccions i esdevenir una alternativa real al Capitalisme Neoliberal com ho poden ser Syriza a Grècia o Bildu a EH. A partir del #26N seguirem treballant per aconseguir-ho desde el barri, desde la base!
El #25N lluita! Però, sobretot, segueix fent-ho el #26N!
