Us recomano veure el discurs intègre de Puyal després de rebre el premi de català de l'any.
Puyal
demostra que és un gran orador i que s'estima i creu en la seva
professió. Sap que el periodisme és important en la societat, que la
informació és imprescindible i ho expressa amb una clarividència
espectacular.
Ara bé, no ho confonguem amb un discurs revolucionari i transformador.
Sobretot al final del seu discurs dóna mostres del que s'anomena "moral dominant". Aquell intent de mostrar,
sense dir-ho, que la lluita de classes no ha d'existir i que tots i
totes les catalanes hem de caminar juntes "darrera el president", només
li ha faltat dir que és de "sentit comú".
La lluita de classes
ha existit, existeix i existirà sempre fins que no desapareguin les
classes socials. També és lluita de classes quan la classe dominant
intenta convéncer de que la classe treballadora ha d'unir-se en la seva
lluita i sacrifici.
La unitat necessària per millorar tot el
que diu en Puyal és la unitat de la classe treballadora (i això només ho
aconseguirem amb la unitat de les esquerres, però aquest és un altre
tema). La unitat per fer front els atacs de les classes dominants que
volen imposar-se i guanyar privilegis a costa de treure'n.
Aquests termes que he posat entre cometes "moral dominant" o "sentit comú" van ser teoritzats fa un segle per Antonio Gramsci.Gramsci va ser un pensador i militant comunista i va encarar la seva obra per dotar d'eines a la classe treballadora en la lluita de classes. No obstant, Jordi Pujol i la seva CDC ha resultat ser una de les persones que millor ha sapigut aplicar les receptes de Gramsci, això sí en la direcció oposada!
Així doncs, la lluita de classes a Catalunya segueix. I ara més que mai!!
Lectura recomanada:
"Jordi Pujol i el futur de Catalunya" Quim Sempere
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada