Escric aquesta entrada, havent arribat a casa després la manifestació contra les retallades i les polítiques d'austeritat, convocada en el marc de tot el moviment 15M. I és que totes les mobilitzacions (acampades, mani 19J, manifestacions al meu barri, etc) desde que ha començat aquest moviment m'han fet pensar i molt!M'ha recordat a altres mobilitzacions que vaig viure durant la meva participació en el moviment estudiantil, de la lluita contra la LOU/Bolonya fins a la Vaga General del passat més de setembre. El format és molt similar: manifestacions al carrer no convocades oficialment i que van tallant carrers sobre la marxa.
Però tenen una gran diferència: el recolzament generalitzat de tota la cituadania a peu de carrer. La gent aplaudeix quan passa el moviment al cant de "ningú, ningú, ningú ens representa", els i les conductores somriuen mentre esperen durant uns quants minuts poder tornar arrancar, etc. En canvi, sense anar més lluny a la vaga general del 29S, un grup de 200/300 estudiants vam intentar baixar fins a la manifestació dels sindicats tots junts desde zona universitària, el resultat va ser insults, empentes, xiulets per part de la gent del carrer i dels conductors dels vehicles...
Òbviament amb el moviment 15M hem aconseguit canalitzar la resposta ciutadana als atacs neoliberals del poders polítics del país i dels mercats, però perquè ara sí que es percep com quelcom "bo" per a tothom i la Vaga General no? Quan també era una resposta frontal a les polítiques neoliberals que ja estàvem patint la classe treballadora.
La resposta que em ve al cap m'espanta... M'espanta perquè ara tenim molta força i tinc la sensació que no la sabrem utilitzar. Crec que aquesta gran diferència en la resposta ciutadana té un origen en una gran diferència de contigut: mentre la vaga general intentava ser una reposta organitzada de tota l'esquerra contra el domini del nostre país per part de la dreta, el 15M no té una línia clara d'acció. Crec que el 15M suma molt suport perquè no proposa res, perquè no es casa amb ningú i perquè renega de qualsevol organització.
Això és molt perillós, ja que sense organització estem venuts, perquè els de dretes sempre seran de dretes i sempre estaran organitzats. No podem oblidar-nos dels sindicats, de les agrupacions de política parlamentaria d'esquerres o de les organitzacions polítiques que proposen una alternativa clara al capitalisme.
És perillós perquè tota aquesta força que hem guanyat la podem perdre ràpidament cremant a la gent sense un objectiu clar, hem de teixir aliançes, pactes i organització. Hem de trobar espais com les assemblees de barri del 15M per sumar, sumar i sumar. Hem de construir un 15M constructiu amb i per l'esquerra. Pot ser crític amb el que tenim, però no pot renegar i destruir la organització de l'esquerra que portem tants anys lluitant. Hem d'exigir als Sindicats que facin el paper de sindicats de classe que semblava que tornaven a fer amb la última VG, hem de demanar a les esquerres parlamentàries que creein un front d'esquerres de debó i no de paper... Però hem de seguir al seu costat, com hem fet sempre els comunistes.
Bé acabo amb un
"IU, IU, IU em representa!", perdoneu però algú ho havia de dir!!
Comparteixo
ResponElimina